4cats

BEL: Sí, sí, ja ho sé, mu mare. Sí, ja li telefon. Besades. És que avui és Santa Caterina.
LLUM: Hmm, i?
BEL: Idò, que és es sant de sa meva cosina. Si no m’hagués telefonat mu mare, segur que no me’n record. Tenc un cap... [...] Cati. Molt d’anys. Sí... Què? No! Amb quin Guillem? Amb en Guillem de sa teulera? Què dius?... Sí, sí, sí... ja mos deim coses... Adéu. Que fort, sa meva cosina Cati surt amb en Guillem de sa teulera.
LLUM: Ah, doncs felicitats.
BEL: No sé què dir-te, en Guillem de sa teulera està forrat.
LLUM: I on és el problema?
BEL: Que ningú sap com se va fer ric. Un dia era pobre i l’endemà es doblers li sortien per ses orelles. Telefonaré a sa tia Antònia, a veure què diu.
LLUM: És la mare de la Cati?
BEL: No, és sa germana de mon pare, na Cati és sa filla de sa germana de mu mare. Me pareix que tenc una foto...
BEL: Mira, aquest és mon pare, mu mare, na Cati i sa tia Antònia.
LLUM: Hm, que interessant.
BEL: Tia Antònia, som jo, na Bel, ja xerram més tard. Besades... Tenia es contestador...
LLUM: I està bo aquest Guillem de sa teulera?
BEL: Mmm, no està malament... Es qui està bo és es seu cunyat, s’homo amb qui se va casar na Marga, sa germana petita de na Cati. És clavadet a en Brad Pitt... Telefonaré a mu mare, segur que ella sap coses.
LLUM: A la teva mare? Aquestes coses no són per parlar-les amb una mare.
BEL: Ah, no? I per què no?
LLUM: Perquè no, són coses íntimes de la teva cosina. Segur que a ella no li agrada que ho vagis explicant a tothom.
BEL: Perdona, mu mare no és tothom. Mu mare és mu mare. Jo li explic tot. Tu no li expliques tot a ta mare?
LLUM: No.
BEL: Idò, jo sí... [...] A jo m’agrada xerrar amb ella. Mos tenim molta confiança. [...] Si no xerr amb ella un parell de vegades en es dia... no ho sé... és un dia incomplet. Tu quantes de vegades en es dia xerres amb ta mare?
LLUM: Al dia? Cap. Ens truquem de tant en tant.
BEL: Cada quan?
LLUM: Cada dues o tres setmanes, cada mes... no ho sé, el dia de Nadal...
BEL: Va, telefona-li.
LLUM: Per què?
BEL: Segur que t’anirà bé. Perquè entre una mare i una filla hi ha una connexió especial. Sempre va bé xerrar amb una mare.
BEL: Va, telefona-li... Va!
LLUM: Mamà, sóc jo. No, per res et trucava. Sí, estic bé. Tu també, no? Doncs perfecte. Mmmm un petó. Adéu, adéu. [...] Tenies raó. Ara em sento molt millor. Necessitava parlar amb la meva mare. Gràcies.
 
EPÍLEG: Famíles

 
A les nostres terres la gent se casa o se’n va a viure en parella a una edat molt tardana. Les estadístiques diuen que els homes s’emparellen als 32 anys, de mitjana, i les dones als 29. També indiquen que el primer fill es té als 30 anys. És a dir, que un cop emparellada, la gent va per feina. Avui dia, tres de cada deu nens o nenes neixen en famílies de parelles no casades o monoparentals, mentre que fa 20 anys això només passava en una de cada deu parelles. Una altra dada que defineix l’evolució sentimental del país: les parelles se separen o divorcien un 50% més que fa 10 anys. I de totes les parelles i matrimonis que se fan i desfan a Catalunya, aproximadament un 0,15% són parelles homosexuals. I aquí cal destacar que, des del 2005, es poden casar pel civil. Finalment, només esmentar que, de mitjana, avui a cada casa hi viuen dues coma set persones, la qual cosa sona un poc rara, però si ho diuen les estadístiques oficials, no hi ha motius per pensar que no és així.
 

Hi ha dos aspectes d’aquest capítol que voldríem remarcar. Un és que, encara que als territoris de parla catalana la majoria de la població no es considera creient, hi ha gent que celebra per tradició el sant del seu nom. Acostuma a passar que la gent gran felicita més el sant i la gent jove més l’aniversari. A vegades amb una petita trucada o amb un missatge al mòbil n’hi ha prou. Sempre dependrà del nivell de relació amb l’altra persona. L’altre aspecte són les relacions familiars, sempre diverses, però sempre tenint present el lligam entre pares i fills, força fort. En aquest sentit, l’actitud de la Llum la podríem definir com a força seca. 

Els adjectius possessius serveixen per saber de qui és cada cosa i tenen diferents formes tot i que les del català estàndard són aquestes que trobaràs en el capítol:
 
A la teva mare?
Necessitava parlar amb la meva mare. 
 
Altres que no hi surten són la seva cosina, per exemple. Ara bé, sí que hi surten alguns exemples de com fan servir els possessius a les Illes Balears:
 
sa meva cosina
es seu cunyat
 
Canvien la per sa i el per es perquè aquestes són les formes de l’article salat, propi de les Illes. Amb els noms de parentiu, els possessius també poden adoptar formes febles: mon pare, ma mare, ton pare i ta mare.

doblers: diners, propi de parlars balears
estar forrat: tenir molts de diners
sortir amb algú: tenir una relació amorosa amb algú
xerrar: parlar, propi de parlars balears. A la resta del territori és més d’ús col·loquial.