CARLES: No!
PEP: Què ha passat?
CARLES: M’hi he sentat al damunt sense voler.
PEP: Ostres...
CARLES: Sí, tio... I ara d’on trac jo una guitarra?
PEP: D’una botiga d’instruments.
CARLES: Només em queden 35 euros, a la caixa. Escolta, tu coneixes alguna tenda on venguen instruments de segona mà?
PEP: Sí, hi ha una botiga d’objectes de segona mà prop del cinema Floridablanca, però no hi ha guitarres tan barates. L’altre dia hi vaig passar i les que hi vaig veure valien més de 60 euros.
CARLES: Bff, ja em diràs què faig.
PEP: Jo de tu, em compraria un matalàs. El meu cosí té una matalasseria i l’altre dia em va dir que tenia matalassos d’ocasió per 35 euros.
CARLES: Però, Pep, jo vull una guitarra.
PEP: T’ho deia per si t’interessava. I una cadira d’escriptori? La teva està feta pols. El meu tiet té una botiga de mobles i en té unes que estan molt bé.
CARLES: Guitarra, Pep, guitarra!
PEP: Ja, però amb 35 euros no pots comprar una guitarra, o sigui que més val gastar-los en una cosa que sigui útil. Ja ho sé! Un nòrdic. Sempre et queixes que passes fred. La meva tieta Mercè té una parada al Mercat de Sant Antoni de roba de llit. Té edredons de plomes per 35 euros!
PEP: I pintura per la paret? La meva germana petita treballa en una adrogueria. Per 35 euros podries pintar tota la teva habitació, que francament, fa pena.
CARLES: Xe!, deixa’m en pau!
PEP: Espera, espera, espera, espera. Ja sé el que necessites. Unes sabatilles d’estar per casa. La mare de la cosina de la meva cunyada té una sabateria a Gràcia i té unes sabatilles de pell amb llana per dins precioses.
CARLES: Pep! Que no estic d’humor.
PEP: I una catifa?
CARLES: Hòstia, Pep que...!
PEP: I un gerro xinès d’imitació de la dinastia Ming?
CARLES: Mira, ja n’hi ha prou nano!
PEP: I un llum que s’encén i s’apaga quan xiules l’himne del València?
CARLES: L’himne del València?
PEP: Mira [xiula]. Ara xiula tu.
CARLES: [xiula]
PEP: Mola o no mola?!
CARLES: Molt.
PEP: Té, queda’t aquest. Te’l deixo per 35 euros, gairebé la meitat del que costa.
CARLES: Home no, tampoc no cal.
PEP: Que sí, home, que sí, el ven el cosí del meu pare que té una ferreteria i em fa molt bon preu.
CARLES: Doncs, moltes gràcies.
PEP: De res.
Epíleg: esports
El futbol és l’esport rei a gairebé tot el món. Al País Valencià destaquen, per damunt d’altres equips, el València, un dels principals equips europeus, i el Vila-real; a les Illes Balears, el Mallorca; i a Catalunya, l’Espanyol i el Futbol Club Barcelona, que, amb 164.000 socis, és l’entitat esportiva amb més associats del món. El Barça no només és un equip destacat en futbol. Les seccions blau-grana d’handbol, hoquei, futbol sala o bàsquet són equips de referència a tot el món. Amb tot, a Catalunya si hi ha una ciutat on es viu el bàsquet amb passió és Badalona, seu de La Penya.
A part del futbol o el bàsquet, també s’ha arribat als nivells esportius més alts en tennis, amb professionals com el mallorquí Rafael Nadal o el valencià David Ferrer; i també en hoquei patins i hoquei herba; gimnàstica; waterpolo o natació sincronitzada. A la Catalunya nord, l’equip de rugbi USAP de Perpinyà ha aconseguit importants èxits a Europa, i a Mallorca, el ciclisme de pista ha donat diversos campions del món, com Joan Llaneras. Pel que fa a esports autòctons, cal esmentar la pilota valenciana, molt arrelada a tot el País Valencià. Per últim, destaca l’important moviment social per aconseguir l’oficialitat de les seleccions esportives catalanes. De moment, ja poden participar en competicions internacionals les seleccions d’hoquei patins, bitlles i futbol sala, entre altres.
