PEP: Què fas?
SARA: Pa amb tomàquet.
PEP: No, no, no, no, no, tu no estàs fent pa amb tomàquet, tu estàs fent una marranada.
SARA: Però que no s’escampa el tomàquet sobre la llesca..?
PEP: Deixa, deixa, deixa estar aquesta porqueria. Jo t’ensenyaré com es fa un bon pa amb tomàquet. Vine cap aquí. Primer de tot, imprescindible, bàsic, fonamental: pa! [...] Pa de pagès autèntic, no un pa qualsevol, fet amb massa mare de llevat de cervesa i cuit al forn amb llenya d’alzina. Bé, tallem una llesca de pa, ni massa gruixuda ni massa prima. Així, perfecte. I ara, un bon tomàquet. Tomàquet de branca, madurat a la mata, de cultiu biològic, una mica més car, és cert, però paga la pena. Agafem el tomàquet i el partim per la meitat. I ara… fixa-t’hi perquè això que et diré ara és important: freguem la meitat del tomàquet, amb fermesa, però sense passar-nos, per no trencar la molla del pa, i mentre freguem, i aquí hi ha la gràcia, pressionem el tomàquet perquè vagi buidant la polpa, les llavors i el seu suc interior. Veus com ho faig?
SARA: Aha, sí.
PEP: Llestos. I ara, la sal. [...] No, no, no, no, no, no, no. Res de sal barata. Sal de les salines d’Eivissa. És una sal de sabor subtil i una delicada aroma marina, molt rica en minerals i oligoelements. Cal salar la llesca amb cura, distribuint bé la sal, sense passar-nos ni quedar-nos curts. Ja està. I ara... Oli d’oliva verge extra. Del Maestrat. Sublim. Les olives han estat collides a mà pels productors, portades al molí i mòltes en fred en un procés curós que no supera les 8 hores, per conservar tota la seva frescor. Or de 24 quirats. I això que et diré ara és bàsic. Cal ser generós amb l’oli però sense saturar la molla del pa. És a dir, ha de quedar perfectament impregnada d’oli, però sense degotar. T’ensenyaré un truc. Hi aboco un rajolí en forma de vuit i amb la punta del dit, l’escampo per tota la llesca. I... volià, ja tenim el pa amb tomàquet. Va, tasta’l, a veure què et sembla.
SARA: Gràcies. [...] Mmm! Boníssim! El millor pa amb tomàquet que he tastat en la meva vida
Epíleg: El pa amb tomàquet
El pa amb tomàquet és un dels plats més populars de la cuina catalana. A les Balears s’anomena pa amb oli, i la diferència principal és el tipus de pa que s’utilitza: a Catalunya, si volem ser ortodoxos, utilitzarem el pa de pagès, un pa rodó de molla blanca i crosta dura, i a les illes un pa rodó de molla densa i poca sal. L’èxit del pa amb tomàquet és la seva versatilitat: permet acompanyar, completar i millorar qualsevol àpat, ja sigui a base d’embotits, truites, carn o peix a la brasa, arengades... L’expressió fer un pa amb tomàquet és sinònim de quedar per menjar: sovint es diu “quedem per fer un pa amb tomàquet?”, en comptes de “quedem per sopar?”. També és fonamental saber que la majoria d’entrepans que es preparen tant al Principat com a les Balears es fan amb pa amb tomàquet, i que en molts restaurants, en comptes de pa blanc, se serveix pa amb tomàquet.
