4cats

LLUM: Quin rotllo de programa!
BEL: Molt.
CARLES: Sí.
LLUM: Ah!
BEL: Mira, es primer petard que sent aquest any.
LLUM: Odio els petards.
CARLES: Eh! Falta poc per a Sant Joan.
LLUM: Odio Sant Joan.
CARLES: Xe! A mi és la festa que més m’agrada. Enguany vaig a Xàtiva.
BEL: Ah, i què hi fan allà?
CARLES: Allà, celebren la nit del ros.
SARA: La gent es tenyeix els cabells?
CARLES: Noooo. La gent fa festa amb els amics i la família al carrer, perquè el monyo li quede xopat de rosada. Diuen que porta bona sort i, sobretot, que ajuda a evitar la calvície.
LLUM: I no hi ha petards?
CARLES: Sí, i tant que n’hi ha. A les dotze de la nit, la gent tira una muntonada de coets. Per això no te dic que vingues...
BEL: Ah, per què no véns amb jo a Ciutadella? Allà no en tiren, de petards.
SARA: Ah, no? Què s’hi fa?
BEL: És una passada de festa. Fan processons, jocs d’habilitat amb cavalls, toquen jaleos i els fan ballar. És increïble.
SARA: Jaleos?
BEL: Sí, sa gent enrevolta es cavalls i els fa ballar en es so de sa música des jaleos.
LLUM: I no és perillós?
BEL: No, si vigiles no passa res.
LLUM: Passo de Ciutadella, passo d’aglomeracions, passo de cavalls... Mira, m’estimo més una cosa tranquil·la.
SARA: Doncs vine amb mi. Aquest any vaig a Stonehenge.
LLUM: On?
SARA: Stonehenge. És un lloc molt famós, a Anglaterra, hi ha un cercle de menhirs increïble. Fan una festa del solstici d’estiu. Hi ha druides i celebren cerimònies de bona sort... està molt bé.
LLUM: Jo és que això de druides, bruixes i bruixots em fa una mica de mandra. Quasi que m’estimo més els petards. Ah! Però, com t’ho fas? És que ni que fossis sord. Pep? Pep? Pep!
PEP: Perdona, és que quan arriba Sant Joan em poso taps. No suporto els petards.
CARLES: I com ho fas per la revetlla?
PEP: Doncs res, quedo amb la senyora Rossita i juguem a cartes.
SARA: La senyora vella de dalt? Quants anys té?
PEP: Noranta-tres. Però està fresca com una rosa. Tampoc no suporta els petards. Ens posem taps a les orelles i juguem a cartes tota la nit. Si vols et convido.
LLUM: Tampoc estic tan desesperada. Aaaaah.... A què jugueu?
PEP: Al set i mig.
LLUM: Me n’ensenyes?
PEP: I tant! Mira, aquí tinc les cartes.
 
Epíleg: Tradicions. Festes del foc

 
Sant Joan és una de les festes més celebrades de casa nostra, i forma part d’un calendari festiu excepcionalment ric i divers. Esmentar totes les festes és impossible, però si anau a Mallorca no vos perdeu les festes de Sant Antoni, al gener, amb els foguerons, els balls de diables i els combats de glossadors; a València, per Sant Josep, les falles omplen la ciutat de ninots satírics i l’olor de pólvora de les mascletades; per la Mercè, al setembre, Barcelona celebra la seva festa major. Un dels seus moments més àlgids és el correfoc. Milers de persones ballen al voltant de diables i bèsties que escupen foc pels queixals. El foc i les bèsties també són protagonistes de la Patum de Berga, per Corpus, festa declarada Patrimoni de la Humanitat. També són dignes de veure i viure les festes de moros i cristians d’Alcoi i les festes de la processó de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, al País Valencià. Tenen com element destacat les espectaculars muixerangues, unes torres humanes molt semblants als castellers catalans que es poden admirar en la majoria de festes majors dels municipis del camp de Tarragona i la Catalunya central. En una llista de festivitats destacades no hi pot faltar el carnestoltes de Sitges i Vilanova i la Geltrú; la processó de la dansa de la mort de Verges, per Setmana Santa; les fogueres d’Alacant, per Sant Joan; les festes de Sant Sebastià de Palma,  les festes de Santa Magdalena a Castelló de la Plana, i Sant Narcís a Girona, o Santa Tecla a Tarragona, l’aplec del cargol a Lleida....

Quan hi ha festes populars com la Castanyada o també Sant Joan, acostumem a trobar-nos a casa d’algú per celebrar-ho. Es fa un sopar on tothom porta una mica de tot i això pot incloure alguns aliments típics que es poden comprar o fins i tot es poden fer a casa. Sigui com sigui, no ens ha de sobtar que en Pep i la senyora Rosita es trobin per jugar al 7 i mig, un joc de cartes força popular, ni que la Bel convidi la Sara i la Llum a casa seva per festes.

Aquí hi trobareu algunes de les formes de subjuntiu, el mode verbal propi dels desitjos que ens agradaria que es complissin o simplement els fets que calculem que hi hauria alguna possibilitat que passessin. Aquí però trobem a més un altre ús: 


ni que fossis sord


Per exagerar o emfasitzar una qualitat, un adjectiu, en registres col·loquials. I encara n’hi ha un altre:


Per això no te dic que vingues


Aquest vindria a ser la forma que fem servir per a introduir coses que hem dit. Es tracta, doncs d’una subordinació amb aquesta estructura dir + que + subjuntiu. En el tercer exemple:


La gent fa festa amb els amics i la família, al carrer, perquè el monyo li quede xopat de rosada


hi ha la idea de finalitat, de fer una cosa per aconseguir-ne una altra. A més, fixeu-vos que si el paradigma del subjuntiu a la varietat nord-oriental es basa en la vocal –i; en les varietats occidentals és la –e, per regla general.


Voler saber més coses sobre el subjuntiu? Més exemples al capítol Sopar romàntic.
 

aglomeració: es produeix quan hi ha molta gent en un espai reduït
monyo: cabells, propi del País Valencià
petard: petits artefactes amb pólvora que s’explosionen per les festes de Sant Joan, al País Valencià se’n diu coet
processó: grup de persones que desfila ordenadament per manifestar alguna cosa públicament, normalment té un caire religiós
quin rotllo: quin avorriment (col·loquial)
rosada: fet meteorològic que té lloc a la matinada i que consisteix en una humitat que pot mullar tot allò que no estigui sota cobert
xopat: moll, propi del País Valencià