4cats

LLUM: No ens ha vist ningú, no?
BEL: Me sembla que no.
LLUM: Hauríem d’haver agafat un taxi, per anar a la festa.
BEL: Jo ja t’ho he dit. Has estat tu, que no has volgut.
LLUM: Hauries d’haver insistit. Ara què fem?
BEL: No ho sé... Telefonaré a en Genís, ell mos dirà com podem arribar a ca seva. No duc es mòbil, telefona-li tu.
LLUM: Jo tampoc duc el mòbil... Ho haurem de preguntar a algú.
BEL: No. Jo pas, feim pena.
LLUM: Almenys tu hi estàs acostumada...
VIANANT 1: Necessiteu ajuda?
LLUM: Eeee… estem buscant el carrer Santa Cecília... Anem a una festa de disfresses. Sap per on queda?
BEL: Mos han dit que és de vora es Parc Güell.
VIANANT 1: El Parc Güell és cap allà. I... Tot dret, i a la segona cantonada, heu de girar a la dreta, i després... a la tercera cantonada, a l’esquerra.
BEL: Moltes gràcies.
VIANANT 1: Espereu, és que crec que no us ho he dit bé. A la segona cantonada a la dreta i la... la quarta cantonada, a l’esquerra… és que no n’estic gaire segura.
BEL: Bé, tant és, anirem cap allà i en tot cas ja preguntarem.
VIANANT 1: Perdoni, aquestes noies busquen el carrer Santa Cecília. És a prop del Parc Güell.
VIANANT 2: Eh? Ah! el Parc Güell... Mira, seguiu el carrer tot recte i la segona cantonada que us trobeu, gireu a la dreta. Tot amunt, i ja ho trobareu.
VIANANT 1: Segur que és tot amunt?
VIANANT 2: No ho sé..., ho he dit per dir.
VIANANT 1: Perdoni, sap com s’hi va, al Parc Güell?
VIANANT 3: Sí, esclar... És tot recte ah... Doncs això, és tot recte i la tercera cantonada a l’esquerra.
VIANANT 1: Segur que no és a la quarta cantonada?
VIANANT 2: Jo diria que és a la segona
VIANANT 4: Ei, què feu?
LLUM: Ei, Clara! Salvades! Saps on queda la festa de disfresses?
VIANANT 4: Sí, esclar... Però que no heu rebut el missatge?
BEL: Quin missatge?
VIANANT 4: Que al final no és una festa de disfresses... Han avisat pel mòbil.


Epíleg: Arquitectura: Gaudí
 
Gaudí deia que tot surt del gran llibre de la natura. Aquest tret defineix totes les obres d’un arquitecte que, al costat de Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner i Jujol, entre d’altres, va fer de Catalunya un dels principals focus internacionals del modernisme. Per Gaudí, el Parc Güell havia de ser la plasmació de les seves idees aplicades a l’urbanisme: una ciutat jardí on les persones poguessin viure en total harmonia amb la natura. Malauradament, la primera Guerra Mundial va estroncar el projecte, tot i que ja estaven construïts gran part dels espais públics del Parc Güell, com la gran plaça ?amb vistes a Barcelona?, l’escalinata d’entrada ?amb el seu famós drac?, o la sala hipòstila, amb 86 immenses columnes d’estil dòric. Al parc Güell es poden apreciar els elements estètics propis del modernisme: el retorn a la natura i les formes gracioses, ondulades, delicades i d’un suau encant; sovint hi trobem elements decoratius animals o vegetals. Un consell, val la pena fer la visita al parc a última hora de la tarda, quan el sol es comença a pondre i, des del mirador, podem veure Barcelona il·luminada amb la llum càlida del capvespre.

Ens agradaria subratllar aquí les diferències de tractament entre persones desconegudes. Els vianants es tracten tots de vostè, però els vianants cap a les noies les tracten de tu. Aquest fet es deu que elles són força joves, comparat amb els vianants.
 
És habitual, per tant, que el tu o vosaltres es faci servir quan parlem amb persones que no coneixem i són de la nostra edat o més joves i el vostè amb persones més grans. Tot i això, la gent gran no segueix aquesta norma i tracta també de vostè els seus coetanis, per respecte. Creiem que aquest ús es va perdent a poc a poc.

L’imperatiu és molt útil per donar instruccions i ordres. En català el fem servir molt i és del tot formal, encara que en altres llengües pugui ser poc educat. Fixeu-vos si no com els nostres personatges interactuen amb persones que es troben pel carrer que no coneixen de res:
seguiu el carrer tot recte
gireu a la dreta
telefona-li
espereu
 
Una particularitat de l’imperatiu és que els pronoms que l’acompanyen sempre van al darrere:
 
telefona-li

ei: interjecció per saludar o cridar l’atenció a algú

fer pena: fer el ridícul (col·loquial)