PEP: Bé, Carles, si no et sap greu, et voldria fer unes quantes preguntes...
BEL: Ai! Perdonau que arribi tard. Hola.
CARLES: Hola, sóc Carles. I com et diuen a tu?
BEL: Ah, sí, no t’ho he dit. Som na Bel. [es fan dos petons] Ets de Valènci[a], no?
CARLES: Sí, i tu… d’Eivissa?
BEL: De Manacor, Mallorca.
PEP: Bel, tinc pressa i li hauríem de fer el qüestionari.
BEL: Un qüestionari? Hala! com te passes…
PEP: Si hem d’escollir un nou company de pis, millor fer-ho bé.
CARLES: I tant, i tant, endavant. La feina ben feta no té fronteres.
PEP: El que jo dic sempre. Però hi ha gent que prefereix fer les coses de qualsevol manera...
CARLES: ...i aleshores passa el que passa.
PEP: Exacte, exacte. Bé, Carles, em podries dir els teus cognoms sisplau?
CARLES: Sí, em dic Carles Camps Rodríguez.
PEP: Aha... Lloc i data de naixement?
CARLES: Nascut a Paterna, comarca de l’Horta, el 10 de maig del mil nou-cents vuitanta-nou.
PEP: Taure, oi?
CARLES: Sí, la gent diu que som una miqueta avorrits, perquè ens agrada ser prudents, però sobretot som treballadors i molt responsables.
BEL: Ui que bé...
PEP: Sí, ella prefereix els ganduls i irresponsables. Què estudies?
CARLES: Ciències de la Comunicació... vull dirigir un diari.
PEP: Dirigir un diari?
CARLES: Sí, el de la meua família.
PEP: De la teva família!? Ah, està bé, això, està bé... Em pots dir el teu mòbil i l’adreça de correu electrònic?
CARLES: Sí, el meu mòbil és el 685305512. I la meua adreça de correu electrònic estribord@gmail.com
PEP: Estribord?
CARLES: Sí, és que m’agrada molt la navegació. El meu papà té un xicotet iot, de 20 metres d’eslora.
PEP: Ah, està bé, està bé.
BEL: No suport arribar a una cala i que estigui plena de barques.
CARLES: El problema de la navegació és que s’ha popularitzat. Si fins i tot el meu jardiner té un iot.
PEP: Ets classista?
CARLES: És un problema?
PEP: Tot el contrari. Bé, jo no tinc més preguntes. Per mi cap problema. L’habitació és teva.
BEL: Potser a mi no me sembla bé que se quedi.
PEP: Un punt més a favor seu...
BEL: No me sembla bé.
PEP: Està bé, fem-ho a sorts. Si surt cara, es queda. Si surt creu, busquem una altra persona. [...] Cara. Es queda. Benvingut a bord. Bé, jo me’n vaig que tinc classe. Fins després.
CARLES: Fins després. [...] Este tio és un cretí!
BEL: Sí, però és fàcil d’enganar.
CARLES: Això sí. Gràcies per aconsellar-me.
PEP: Perdó, m’havia deixat... Però...
BEL: Jo ja havia dit, que no me pareixia bé que se quedàs. Llàstima que hagi sortit cara i no creu. Va, anam a fer unes birres.
CARLES: D’acord, però pagues tu, eh? que jo estic pelat.
EPÍLEG: La llengua catalana
El català, amb uns 10 milions de parlants, és la dotzena llengua més parlada a la Unió Europea. Es parla en quatre estats diferents: A Andorra és l’única llengua oficial. A l’estat espanyol, és la llengua pròpia de Catalunya, el País Valencià –on també se l’anomena valencià-, les Illes Balears, la Franja de Ponent, a l’Aragó, i la zona del Carxe, a Múrcia. A França el territori de parla catalana es concentra a la Catalunya Nord. Finalment, el català també és la llengua de la ciutat de l’Alguer, a la costa occidental de Sardenya, a Itàlia. La principal expansió del català es produeix durant el regnat del rei Jaume I, al segle XIII, quan aquest conquereix el Regne de València i Mallorca. Durant els segles següents, la Corona d’Aragó annexiona les illes de Sardenya i Sicília i el sud d’Itàlia. I concretament, el segle XIV repobla l’Alguer amb colons catalans; és per aquest motiu que avui encara s’hi parla català. En comparació amb altres llengües, la variació dialectal del català no és gaire significativa. Tot i així, es defineixen dos grans blocs dialectals: l’oriental i l’occidental. Dins del bloc de l’occidental trobem el català que es parla al País valencià, a Andorra, al Carxe murcià, a la Franja d’Aragó i a la meitat oest de Catalunya. Mentre que el català oriental inclou els dialectes de la meitat est del Principat, les Illes Balears, la Catalunya Nord i l’alguerès.
