PEP: Que te’n vas?
CARLES: Sí, anem de cap de setmana al delta de l’Ebre.
PEP: A veure ocells?
CARLES: Exacte.
PEP: Que interessant. Em sembla que és època de flamencs.... M’encantaria veure els flamencs. No us fa res si m’hi apunto, oi?
CARLES: És que anem en cotxe i ja som cinc. No hi ha places lliures. Ho sent.
PEP: Sí, esclar...
SARA: Carles, ja estàs?
PEP: Tu també vas al delta de l’Ebre?
SARA: Sí.
PEP: Ah... I on dormireu?
SARA: En unes barraques tradicionals que lloguen entre camps d’arròs.
PEP: Com mola. Ja ho sé! Puc agafar el tren fins a Amposta i llavors llogo una bici fins a la barraca.
SARA: Bé, no sé...
CARLES: És que a la barraca només hi cabem cinc i l’home que ens la lloga ens ha dit que si hi fiquem algú més ens fa fora i ens posa una denúncia. I, clar, si véns, podríem acabar a la presó.
PEP: Ah, sí?
SARA: Sí... Bé, Carles, t’espero a baix.
PEP: Que us ho passeu molt bé.
SARA: Moltes gràcies.
BEL: Ei! Com va?
PEP: Tu també vas al Delta?
BEL: No, jo vaig amb una amiga meva a fer una excursió amb bici. Des de Girona a Olot.
PEP: Per carretera?
BEL: No, anam pes carrilet.
PEP: Quin carrilet?
BEL: Han arreglat s’antiga via des tren que connectava Girona amb Olot perquè s’hi pugui anar en bici.
PEP: Quina passada. I escolta, d’això... jo no podria apuntar-m’hi?
BEL: Eh... Saps què passa que... s’excursió és amb una amiga meva i potser a ella no li fa ganes.
PEP: Quants més serem, més riurem.
BEL: Sí, ja, però, saps què passa que fa molt de temps que mos estam entrenant i durem un ritme molt fort... potser sa propera.
PEP: Està bé, em quedaré aquí.... tot sol i avorrit... no passa re, ja hi estic acostumat. Que vagi bé.
CARLES: Has fet ben fet.
BEL: Ja, però me fa un poquet de pena.
CARLES: Bel, que no el coneixes? és el Pep...
BEL: Sí, però també és persona.
CARLES: Sí, persona i és el Pep. Vinga, que vaja bé per Girona eh? Au, Pep.
PEP: Adéu, adéu
BEL: Adéu.
BEL: Pep...
PEP: Hm?
BEL: Que si vols venir... no crec que sa meva amiga hi posi cap problema.
PEP: De veritat? Genial! Moltes gràcies! Vaig a preparar-me la motxilla. Ja ho veuràs, ens ho passarem bomba. Ah! Per cert, ja que anem a Girona, podrem passar a veure la catedral, oi?
BEL: Ui, no crec que tenguem gaire temps per visites.
PEP: La catedral de Girona és impressionant. És la catedral gòtica d’una sola nau més gran del món.
BEL: Ah, sí? No ho sabia, bé, potser un altre dia.
PEP: Però, per què? Si només serà una estoneta. De veritat, val molt la pena. Mira, i si ens afanyem, encara podrem fer un tomb pel call de Girona. És preciós. Vaig a fer la bossa. Ah! Per cert, jo no sé anar en bici... suposo que podrem fer la mateixa ruta a peu, oi? Vaig a fer la bossa.
Epíleg: Parcs Naturals
Les aus emigren per la costa. Per això, tant a la tardor com a la primavera, es poden veure ocells migrant en tot el país. El delta de l’Ebre és conegut per acollir importants colònies de flamencs i per tenir delimitades diverses ZEPA, que és la sigla de Zones d’Especial Protecció per a les Aus, que la Unió Europea protegeix explícitament. El delta del Llobregat i els aiguamolls de l’Empordà també han estat designats com a espais zepa, i són excel·lents punts d’observació d’aus. Al País Valencià trobem territoris ZEPA tant a Alacant com a Castelló, però sens dubte un dels espais humits protegits amb més diversitat ornitològica és el Parc Natural de l’Albufera de València, on s’han descrit més de 400 espècies diferents d’aus. A la Catalunya Nord, l’estany de Salses, a la frontera amb el Llenguadoc, és una altra de les zones humides més importants. Amb tot, és a les Illes Balears on trobem el percentatge més alt de territori protegit, especialment a Menorca, que la Unesco va declarar reserva de la Biosfera el 1993.
