PEP: Va, va, va, va, que vas tard. No havies de marxar a les quatre?
BEL: Ai! Agafaré un taxi.
PEP: Va, dona...
BEL: Pep, no te sentiràs tot sol?
PEP: Estic encantat que marxeu tots de vacances, somio estar finalment sol. Va, que només faltes tu per fotre el camp.
BEL: Bé, adéu.
PEP: Fins d’aquí a un mes. Ja és aquí!
LLOGATER: Hola, Pep.
PEP: Endavant. Si que sou puntuals els andorrans. Per poc no ens enxampa una de les inquilines del pis...
LLOGATER: Home, jo estaria més tranquil si els hi haguessis explicat que rellogues les habitacions.
PEP: Tranquil, home, que no passa res.
LLOGATER: Bé, on és la meva habitació?
PEP: És aquesta d’aquí, la de la dreta.
LLOGATER: És gran el pis, no?
PEP: Sí, té quatre dormitoris, te n’he donat un dels grans, amb llum natural. Allà hi ha la sala d’estar, la cuina que és allà, i dos banys. Un al costat de la cuina i l’altre al fons. Evidentment, ho pots fer servir tot.
LLOGATER: Molt bé... Ah, eh... si vols et pago ara, i així ja no hi hem de pensar més. Compta’ls, tres-cents.
PEP: Molt bé. Queda clar que d’aquí a un mes has de marxar, abans que tornin.
LLOGATER: Sí, sí. Escolta, que el cap de setmana vull pujar a Andorra i vull agafar un autobús que surt de l’Estació del Nord. Quin metro em va millor?
PEP: Aviam, agafes línia verda a Diagonal i llavors fas transbord a Catalunya i agafes línia vermella fins a Arc de Triomf.
LLOGATER: Molt bé. Ah, una altra cosa, em vas dir que teníeu wifi.
PEP: Sí, després et dono la clau d’accés.
LLOGATER: Molt bé. Doncs, vaig a instal·lar-me.
PEP: Perfecte.
BEL: Hola.
PEP: Però què fas?!
BEL: M’he deixat es portàtil. Ah, mira, és aquí.
LLOGATER: Pep, una pregunta... jo és que...
BEL: Hola.
LLOGATER: Hola.
PEP: No és el que sembla. Vull dir que... que que no et pensis que llogo les habitacions aprofitant que no hi sou... no, no, no... és que... és que... és el meu xicot. Mira, ara sóc gai.
BEL: Ah... molt bé.
PEP: És tardíssim. Va, que encara perdràs l’avió.
BEL: Adéu.
PEP: Adéu, adéu. Ho sento, és el primer que se m’ha ocorregut.
LLOGATER: No, cap problema. M’ha agradat. Bé, vaig a prendre un bany.
Epíleg: Institut Ramon Llull
El 2002 es crea l’Institut Ramon Llull amb l’objectiu de promoure la llengua catalana i les creacions culturals en català a l’exterior. Entre les diverses accions que duu a terme, destaca la promoció de l’ensenyament del català en centres universitaris d’arreu. Any rere any el nombre d’estudiants de català va creixent, i actualment n’hi ha uns 7.000, a més de 160 universitats que fan cursos de llengua, literatura i cultura catalanes.
Així mateix, l’Institut Ramon Llull dóna suport a la creació de càtedres i centres d’estudis de temàtica catalana a tot el món, els quals fan una bona tasca en investigació i difusió de la cultura catalana en àmbits acadèmics. En són un bon exemple el centre d’estudis de la Sorbona de París, el de la Universistat Queen Mary de Londres o la càtedra Joan Coromines de la Universitat de Chicago. Una altra de les tasques principals de l’Institut Ramon Llull és la difusió internacional de la literatura catalana i de la creació artística en català. En aquest sentit, és important destacar la feina realitzada per fer visible la creació en català a fires i festivals relacionats amb les indústries culturals i les arts d’arreu del món. Amb aquest objectiu, s’ha aconseguit que en molts d’aquests certàmens la cultura catalana hagi adquirit un clar protagonisme, com en la Fira del Llibre de Frankfurt del 2007, el Festival Internacional Cervantino a Guanajuato, a Mèxic, el 2008 o, l’any 2009, a la Biennal de Venècia.
