CARLES: Bon dia. Espaguetis per esmorzar?
BEL: Carles, són les tres. Les tres de s’horabaixa.
CARLES: Les tres! Merda, merda, merda, merda.... Un altre cate.
CARLES: Tenia examen de ràdio a les nou del matí... Sóc un impresentable.
BEL: Sí. Impresentable de no presentat.
CARLES: Això s’ha acabat, Bel. He de canviar de vida. A partir d’ara, m’alçaré a les vuit del matí, bé, a les nou, i tindré l’habitació ordenada, i em planxaré la roba …
BEL: I deixaré de gorrejar menjar.
CARLES: No, sí, sí, això també. I no demanaré pasta als col·legues i prou d’anar al bar cada dia, s’han acabat els after hours... i.. no això no,... i ja està, tampoc ens hem de passar.
BEL: Jo també m’havia proposat de fer règim i mira.
CARLES: Però jo tinc força de voluntat. Mira, ara mateix em pose... em pose a llegir L’era de la Informació, de Manuel Castells.
SARA: Ei, nois! Mireu, tinc la última pel·lícula del Tarantino. La voleu veure?
CARLES: I tant! Eeeeh. No, no, jo passe: he de llegir. L’era de la Informació, de Manuel Castells. Brutal, eh? Te’l recomane.
SARA: Com vulguis.
BEL: Ara aguantes sa temptació perquè no vols quedar malament davant jo, però tard o d’hora cauràs.
CARLES: Aix, està bé, tens raó. No tinc força de voluntat... Ja està. Jo t’ajudaré i tu m’ajudaràs.
BEL: Jo no necessit sa teva ajuda.
CARLES: Oi i tant, que sí. Tu necessites fer règim, se t’està posant cul d’elefanta. Molt bé, farem això, un serà el guardià de l’altre i cada vegada que algú falle pagarà una multa.
BEL: Però si no tens ni un duro.
CARLES: Ai! Sempre tan negativa. La multa serà de cinc euros.
BEL: Jo pass.
CARLES: L’altre dia vaig veure una dona que es va quedar encallada en un seient de l’autobús. Van haver d’avisar la grua municipal per traure-la. No m’agradaria que acabares així, Bel.
BEL: Està bé...
CARLES: Genial.
BEL: Bé, com que jo ja he acabat de dinar, me’n vaig a sa feina. Adéu.
CARLES: Au.
SARA: No havies de llegir no sé què?
CARLES: Sí, sí, després. És bona?
SARA: Una passada. [truca el telèfon] Sí... Sí... Sí... Val... Molt bé... Adéu. Ei, Carles, que m’ha dit la Bel que li deus cinc euros perquè no has complert no sé què d’un pacte.
CARLES: Sí, el pacte, sí... Bé, dis-li que ja els hi donaré quan la veja.
SARA: No, no, ha dit que me’ls donis a mi. Jo després la he de veure i els hi donaré.
CARLES: Bé, jo és que ara no els porte damunt. Escolta, me’ls pots deixar? Jo demà te’ls tornaré.
SARA: Un moment. Sí, tenies raó, m’ha demanat a mi els diners... Val... Molt bé. Adéu. M’ha dit que ara li deus deu euros perquè havies promès que no demanaries pasta als col·legues. Ah, també m’ha dit que si no pagues, et preparis, perquè les elefantes emprenyades tenen molt mala llet.
CARLES: Escolta, tens canvi de vint?
Epíleg: Xarxa Vives d’Universitats
La Xarxa Vives és una associació que aplega 20 universitats públiques i privades del País Valencià, la Catalunya Nord, Andorra, les Illes Balears i Catalunya. Duu el nom de Vives en homenatge al filòsof valencià Joan Lluís Vives i Marc, un dels pensadors més destacats del Renaixement. El conjunt d’universitats que integren l’associació imparteixen més de 1.400 titulacions, així com 930 màsters i cursos de postgrau. La Xarxa Vives representa un col·lectiu superior a 430.000 persones, de les quals 400.000 són estudiants, 26.000, professorat i 10.000, personal d'administració. Entre altres serveis, ha obert la Biblioteca Virtual Lluís Vives on es pot trobar l'edició digital de les obres més representatives de la cultura catalana, valenciana i balear.
