PEP: Ei!
BEL: Ei, com va?
LLUM: Hola, Pep. Estem fent truites. En vols?
PEP: Sí, gràcies...
PEP: No em veieu més content de l’habitual?
LLUM: Finalment... has lligat?
PEP: No, molt millor. He comprat això.
LLUM: Mmm, està bé.
PEP: No ha estat gens fàcil. Vaig veure la jaqueta per primera vegada ara fa una setmana.
BEL: Quina jaqueta?
PEP: La que he comprat. La vaig descobrir dimarts passat. Eren dos quarts de nou del vespre, la botiga estava a punt de tancar. La tenien a l’aparador i ja estava súper rebaixada, al 50%!
BEL: En es 50%? I on és aquesta botiga?
PEP: Això és un secret. Bé, doncs com us deia, ja estava súper rebaixada al 50% i llavors vaig pensar: “Segur que encara fan més descompte amb les segones rebaixes”. I vaig decidir esperar. Sí, ja ho sé, era arriscat, algú la podia comprar, però... qui no s’arrisca no pisca. Durant una setmana he passat cada dia per la botiga. A primera hora del matí, quan obrien, a dos quarts de deu. Al migdia, a dos quarts de dues, quan tancaven. A la tarda, a les cinc quan tornaven a obrir. I, per últim, a dos quarts de nou del vespre, quan tancaven definitivament. Per controlar que encara no l’havien venuda.
LLUM: Tu estàs sonat.
PEP: No dic que no, però ho havia de fer... era un repte personal. Doncs ahir al vespre, passo per la botiga a dos quarts menys cinc de nou i ja estava tancada. I l’aparador buit. Imagineu-vos, el món se’m va ensorrar. Vaig mirar per l’aparador i vaig veure que a dins hi havia llum, vaig trucar a la porta i em va obrir una noia. Em va explicar que estaven preparant la botiga perquè aquest matí començaven les segones rebaixes... Li vaig preguntar per la jaqueta i em va dir que encara la tenien. La sensació d’alleujament és impossible d’explicar.
LLUM: Pep, ja no cal que continuïs, aquest matí has anat a la botiga, puntual, a dos quarts de nou per ser el primer client i has comprat la jaqueta.
PEP: No, no, no, hi he anat a dos quarts de vuit, no em podia arriscar.
BEL: I?
PEP: Doncs que he sigut el primer client i he comprat la jaqueta. La tenien rebaixada un 80%. Mireu.
LLUM: Però, Pep, aquesta jaqueta és de noia i et va petita.
PEP: Sí, però és que és una súper ganga. En valia 400 i m’ha costat 80 euros! Què, us faig enveja, oi? Tranquil·les, ja us la deixaré un dia.
Epíleg: Indústria i activitat econòmica
L’esplèndid edifici gòtic de la Llotja de la Seda de València és una prova exemplar de l’arrelada tradició comercial a casa nostra. L’economia d’avui, de Catalunya i València té els seus fonaments en la producció industrial, la construcció, el turisme i l’administració. A les Illes, el pes de totes les activitats relacionades amb el turisme és molt més alt respecte als altres sectors, mentre que a la Catalunya Nord les principals activitats són l’administració i el turisme. Una altra característica econòmica tant de Catalunya com del País Valencià és la gran capacitat exportadora de les seves economies, això explica per què els ports de Barcelona, València i Tarragona són dels que tenen més moviment de la Mediterrània. Amb vista al futur, una de les apostes econòmiques més importants és la consolidació i l’impuls de l’Euroregió Pirineus Mediterrània, en què hi participen Catalunya, les Illes Balears, Aragó, el Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus. Aquesta euroregió, amb l’arc mediterrani que es conforma, si hi sumem el País Valencià, esdevé econòmicament i demogràficament una de les més importants de la Unió Europea.
