CARLES: Ei, què, fas campana? Jo també. S’està molt bé a esta terrasseta. Escolta, em pots convidar a una birra? És que no porte ni un duro. Sí? Una birra.
LLUM: Perdona, tu qui ets?
CARLES: Xe! Com que qui sóc? Llum, sóc jo.
LLUM: Ah..., esclar... No sóc la Llum. Sóc la Marta, la seva cosina.
CARLES: Ah, hòstia! La cosina de la Llum! Hòstia que fort! És que sou com dos gotes d’aigua... Increïble!
MARTA: Sí, sempre ens confonen. I tu com et dius?
CARLES: Bé, jo sóc Carles. Sóc company de pis de la teua cosina. Ostres, és de veres, que m’he autoconvidat.
MARTA: Tranquil. I tu de què fas campana?
CARLES: Jo? De periodisme. I tu?
MARTA: No, jo no estudio. Treballo. Sóc doble de mans.
CARLES: Com?
MARTA: Sí, quan una actriu té les mans molt lletges, em contracten per enregistrar les meves mans en els plans tancats. També faig publicitat de cremes, d’anells...
CARLES: Precioses...
MARTA: Sí.
CARLES: I on vius, tu?
MARTA: A Sabadell.
CARLES: Ah, Sabadell?
MARTA: Sí.
CARLES: Ah, molt bé Sabadell. I..., vius sola?
MARTA: No, no.
CARLES: Ah, no?
MARTA: No...
CARLES: Vius amb el teu nòvio?
MARTA: Nooo. Jo no tinc nòvio.
CARLES: Ah! Eh... Jo esta vesprada anava a vore una obra de teatre d’uns amics... si vols vindre? Estarà molt bé.
MARTA: Mmm... Per què no? Sí, estaria bé
PEP: Ei, què feu per aquí?
CARLES: Mira, perdre el temps.
PEP: Sí, esclar, no sé per què pregunto.
CARLES: Et presente Pep.
PEP: Per què em presentes la Llum?
MARTA: No sóc la Llum. Sóc la Marta, la seva cosina.
PEP: Ah. Hola.
MARTA: Hola
PEP: Que fort. Sou com dugues gotes d’aigua.
MARTA: Sí, sempre ens ho diuen.
PEP: És que fa por, de tant que us assembleu.
MARTA: Bé, sí, no ho sé...
PEP: Ah, me n’oblidava. M’he trobat la Mariona, m’ha dit que et digui que li truquis. Nen, la tens coladeta. No para de lligar. Aquest mes ja en porta quatre de diferents. No sé com dóna l’abast. Bé, jo me’n vaig. Crec que algú ha d’anar a classe, oi?
CARLES: Sí, sí.
PEP: Vinga, ens veiem. Adéu.
MARTA: Adéu.
CARLES: Au. No te’l cregues, eh? És un exagerat.
MARTA: Ja...
CARLES: Bé, anem al teatre?
MARTA: Sí, esclar. Truca’m i quedem.
CARLES: Val.
MARTA: Ui, he de marxar pitant, a mi també se m’ha fet tard.
CARLES: Sí.
MARTA: Sí. Adéu.
CARLES: Adéu. Hòstia, no m’ha donat el seu mòbil...
CAMBRERA: Ho sento, t’he de cobrar, eh? La teva cervesa, un entrepà de pernil ibèric, un suc de taronja i el cafè de la noia. Són dotze amb quaranta.
Epíleg: Cinema i indústries audiovisuals
Barcelona és la seu d’una important indústria audiovisual i, sobretot, s’ha convertit en un plató que atreu produccions d’arreu. Cada vegada s’hi roden més pel·lícules i anuncis. De fet, en els darrers anys, s’han superat els mil rodatges anuals, dels quals, més de la meitat són anuncis. I és que a la capital catalana hi ha algunes de les agències de publicitat més premiades d’Europa. També és molt important la producció televisiva de programes i sèries de ficció. I aquests últims anys, la indústria cinematogràfica ha gaudit d’un important impuls, sobretot amb la producció de documentals de directors com José Luis Guerín, Isaki Lacuesta o Marc Recha, així com pel·lícules del gènere fantàstic i de terror. La indústria audiovisual també compta amb un excel·lent elenc d’actors i actrius, molts dels quals treballen habitualment al cinema europeu, com Ariadna Gil, Eduard Fernàndez, Lluís Homar o Laia Marull. Un altre fet a destacar són el diversos festivals de cinema que se celebren durant tot l’any. El més important de Catalunya és el de Sitges, que actualment és una mostra de referència per a les produccions de cinema fantàstic i de terror de tot el món.
