PEP: Ei, Carles... arribes tard. La festa era a les nou.
CARLES: Ah, la festa, sí. Doncs no podré quedar-me, eh? És que ja he quedat. Només he vingut a buscar alguna cosa per beure i...
PEP: Però, però, però si em vas dir que vindries… Mira, et vaig apuntar a la meva llista de confirmats. [...] Mira, ets aquí, en el grup d’amics, amb la Sara, la Bel i la Llum.
CARLES: Pocs amics, no?
PEP: Quatre amics està molt bé, la mitjana europea és de tres, ho vaig llegir l’altre dia al diari. Per què no et quedes? També vindran professors de la facultat.
CARLES: Professors, que guai.
PEP: He convidat tot el departament d’economia aplicada. Són tan divertits. Mira, són ells. Vaja, diuen que no vénen, que no estan per festes, els foten a tots al carrer.
CARLES: Vaja.
PEP: Sí... Però és igual, ve més gent. He convidat els veïns a la castanyada. Bé, no tots, només la senyora Rosita, és l’única que em cau bé.
CARLES: Has convidat la senyora Rosita? Però si té noranta anys!
PEP: Però té un cap molt clar. I té molt de ritme.
CARLES: I tu com ho saps, que té molt de ritme?
PEP: A vegades l’acompanyo als balls del casal d’avis. Si et quedes podràs ballar amb ella. Tinc una música boníssima. [Sona música] Va, no balles?
CARLES: No, no, gràcies, és que arribe tard.
PEP: Si et quedes et dono deu euros.
CARLES: Deu euros? No, no, tio, no, que ja he quedat. Escolta, et sap greu si t’agafe una ampolla? És que estan totes buides. Vinga, que t’ho passes bomba, eh?
PEP: Senyora Rosita. Ara sí que hi som tots. Ostres! Panellets. Ja ho veurà, ja, ens ho passarem pipa. Vol unes castanyes? O una copeta de moscatell?
Epíleg: La castanyada
La Castanyada és una festa tradicional de Catalunya que se celebra el 31 d’octubre la vigília de Tots Sants. Segons la tradició, té com a objectiu elevar l’esperit dels vius abans d’entrar en la jornada de Tots Sants, en què es recorda els morts i se’ls visita als cementiris. Com en tota bona festa, la fórmula és senzilla: menjar, beure, música i bona companyia. Tenint en compte que se celebra a la tardor, a la taula no hi poden faltar les castanyes i els moniatos, que es couen al forn, i de postres, els panellets, uns dolços a base d’ametlla mòlta, sucre, ous i pinyons molt fàcils de cuinar. De fet, molta gent els prepara a casa. De beure, moscatell, un vi dolç que necessita el veïnatge del mar, que li aporta el grau d’humitat necessari. Destaquen els moscatells de les denominacions d’origen Alacant, València, Ribesaltes i Empordà.
