PEP: Ah, quina ràbia...
LLUM: Que hi ha algú?
PEP: Re, no hi ha manera.
LLUM: Perdona, és que em pensava que no hi havia ningú. [telèfon] Ei, Maria, què tal. Com, que no pots venir? Però si havíem quedat… Però... Maria, això no es fa... Val, val, adéu... [...] Pep, tinc dugues entrades per anar al teatre i, si vols, em pots acompanyar. Què et sembla? [...] Et va bé o no et va bé? La funció és a les nou en punt. Si vols, quedem a dos quarts davant del teatre i fem un entrepà. Va bé? Si no et va bé podem quedar a tres quarts a les taquilles... O bé, si vols, quedem aquí, sopem i després agafem el metro i anem junts al teatre. Quedem aquí a quarts de vuit, sopem i després agafem el metro. Jo crec que hi haurà temps per tot. Si agafem la línia verda i després un bus de barri, trigarem mitja hora. Et va bé o no? Què me’n dius? [...] Ah, calla, que avui és dimarts, és veritat que fas anglès... Acabes a les vuit, no? Ja ho sé, et passo a buscar a l’acadèmia a un quart de nou...És a prop del teatre, oi? Pep? Pep, Pep! [telèfon] Què vols, ara?... Ah, que t’ho pots muntar? Segur? Genial. Val, quedem a dos quarts de nou davant del teatre?... Val. Adéu. T’estimo. [...] Pep, Pep, Peep! [...] Pep, Pep...
PEP: Oh, quin descans!
LLUM: Pep, Pep, Pep [...] Ei, mira, Pep, que això del teatre no pot ser... Saps què? Et convido al cine. És just, t’havies fet il·lusions. Té, per l’entrada i les crispetes. I disculpa una altra vegada.
Epíleg: Arts escèniques
El teatre de Barcelona viu un moment especialment dolç. Té una cartellera de 46 teatres que ofereixen més de 500 espectacles cada any. Entre les principals sales, destaquen el Teatre Lliure, el Teatre Nacional de Catalunya i el Teatre Romea. Igualment atractiva és l’oferta d’espais alternatius com la Sala Beckett o l’Antic Teatre. A l’estiu, és especialment estimulant l’oferta del Festival Grec, tot i que en els darrers anys el Festival Temporada Alta de Girona s’ha convertit en el festival d’arts escèniques de referència de Catalunya. Al País Valencià, gràcies al Circuit Teatral Valencià i al Circuit SARC, hi ha una programació estable i de qualitat que arriba a la majoria de pobles i ciutats. A Mallorca hi ha una gran diversitat d'equipaments teatrals: des de sales municipals, com les de Manacor, Artà i altres localitats de l’illa, fins a teatres alternatius com el Teatre del Mar de Palma; això sense deixar de banda l'emblemàtic Teatre Principal de la capital, gran impulsor de les produccions més ambicioses. Pel que fa a Menorca, cal destacar la tradició operística encapçalada per figures com el baríton Joan Pons i la temporada del Teatre des Born de Ciutadella. També són cites destacades la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega; la de Manacor, a Mallorca, o la Mostra d'Alcoi, al País Valencià.
