LLUM: No ens ha vist ningú, no?
BEL: Me sembla que no.
LLUM: Hauríem d’haver agafat un taxi, per anar a la festa.
BEL: Jo ja t’ho he dit. Has estat tu, que no has volgut.
LLUM: Hauries d’haver insistit. Ara què fem?
BEL: No ho sé... Telefonaré a en Genís, ell mos dirà com podem arribar a ca seva. No duc es mòbil, telefona-li tu.
LLUM: Jo tampoc duc el mòbil... Ho haurem de preguntar a algú.
BEL: No. Jo pas, feim pena.
LLUM: Almenys tu hi estàs acostumada...
VIANANT 1: Necessiteu ajuda?
LLUM: Eeee… estem buscant el carrer Santa Cecília... Anem a una festa de disfresses. Sap per on queda?
BEL: Mos han dit que és de vora es Parc Güell.
VIANANT 1: El Parc Güell és cap allà. I... Tot dret, i a la segona cantonada, heu de girar a la dreta, i després... a la tercera cantonada, a l’esquerra.
BEL: Moltes gràcies.
VIANANT 1: Espereu, és que crec que no us ho he dit bé. A la segona cantonada a la dreta i la... la quarta cantonada, a l’esquerra… és que no n’estic gaire segura.
BEL: Bé, tant és, anirem cap allà i en tot cas ja preguntarem.
VIANANT 1: Perdoni, aquestes noies busquen el carrer Santa Cecília. És a prop del Parc Güell.
VIANANT 2: Eh? Ah! el Parc Güell... Mira, seguiu el carrer tot recte i la segona cantonada que us trobeu, gireu a la dreta. Tot amunt, i ja ho trobareu.
VIANANT 1: Segur que és tot amunt?
VIANANT 2: No ho sé..., ho he dit per dir.
VIANANT 1: Perdoni, sap com s’hi va, al Parc Güell?
VIANANT 3: Sí, esclar... És tot recte ah... Doncs això, és tot recte i la tercera cantonada a l’esquerra.
VIANANT 1: Segur que no és a la quarta cantonada?
VIANANT 2: Jo diria que és a la segona
VIANANT 4: Ei, què feu?
LLUM: Ei, Clara! Salvades! Saps on queda la festa de disfresses?
VIANANT 4: Sí, esclar... Però que no heu rebut el missatge?
BEL: Quin missatge?
VIANANT 4: Que al final no és una festa de disfresses... Han avisat pel mòbil.
Epíleg: Arquitectura: Gaudí
Gaudí deia que tot surt del gran llibre de la natura. Aquest tret defineix totes les obres d’un arquitecte que, al costat de Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner i Jujol, entre d’altres, va fer de Catalunya un dels principals focus internacionals del modernisme. Per Gaudí, el Parc Güell havia de ser la plasmació de les seves idees aplicades a l’urbanisme: una ciutat jardí on les persones poguessin viure en total harmonia amb la natura. Malauradament, la primera Guerra Mundial va estroncar el projecte, tot i que ja estaven construïts gran part dels espais públics del Parc Güell, com la gran plaça ?amb vistes a Barcelona?, l’escalinata d’entrada ?amb el seu famós drac?, o la sala hipòstila, amb 86 immenses columnes d’estil dòric. Al parc Güell es poden apreciar els elements estètics propis del modernisme: el retorn a la natura i les formes gracioses, ondulades, delicades i d’un suau encant; sovint hi trobem elements decoratius animals o vegetals. Un consell, val la pena fer la visita al parc a última hora de la tarda, quan el sol es comença a pondre i, des del mirador, podem veure Barcelona il·luminada amb la llum càlida del capvespre.
Abrir ventana
Queremos destacar, en este apartado, las diferencias de tratamiento entre personas desconocidas. A todos los peatones se les trata de vostè, pero las personas de la calle tratan a las chicas de tu. Esto se debe a que ellas son bastante jóvenes en comparación con los peatones.
Es habitual, por tanto, que el tu o el vosaltres se utilice cuando hablamos con gente a la que no conocemos pero que tienen nuestra edad o es más joven, y el vostè con personas mayores. Aun así, la gente mayor no sigue esta norma y trata de vostè a sus coetáneos, por respeto. Creemos que este uso se está perdiendo poco a poco.
Abrir ventana
El imperatiu es muy útil para dar instrucciones y órdenes. En catalán lo usamos mucho y es formal, aunque en otras lenguas usarlo sea de poca educación. Fijaros en el modo en el que nuestros personajes interactúan con personas que están por la calle y no conocen de nada:
seguiu el carrer tot recte
gireu a la dreta
telefona-li
espereu
Una particularidad del imperatiu es que los pronombres que lo acompañan van siempre detrás del verbo:
telefona-li
Abrir ventana
ei: interjección para saludar o llamar la atención a alguien
fer pena: hacer el ridículo (coloquial)
Abrir ventana
