LLUM: Quin rotllo de programa!
BEL: Molt.
CARLES: Sí.
LLUM: Ah!
BEL: Mira, es primer petard que sent aquest any.
LLUM: Odio els petards.
CARLES: Eh! Falta poc per a Sant Joan.
LLUM: Odio Sant Joan.
CARLES: Xe! A mi és la festa que més m’agrada. Enguany vaig a Xàtiva.
BEL: Ah, i què hi fan allà?
CARLES: Allà, celebren la nit del ros.
SARA: La gent es tenyeix els cabells?
CARLES: Noooo. La gent fa festa amb els amics i la família al carrer, perquè el monyo li quede xopat de rosada. Diuen que porta bona sort i, sobretot, que ajuda a evitar la calvície.
LLUM: I no hi ha petards?
CARLES: Sí, i tant que n’hi ha. A les dotze de la nit, la gent tira una muntonada de coets. Per això no te dic que vingues...
BEL: Ah, per què no véns amb jo a Ciutadella? Allà no en tiren, de petards.
SARA: Ah, no? Què s’hi fa?
BEL: És una passada de festa. Fan processons, jocs d’habilitat amb cavalls, toquen jaleos i els fan ballar. És increïble.
SARA: Jaleos?
BEL: Sí, sa gent enrevolta es cavalls i els fa ballar en es so de sa música des jaleos.
LLUM: I no és perillós?
BEL: No, si vigiles no passa res.
LLUM: Passo de Ciutadella, passo d’aglomeracions, passo de cavalls... Mira, m’estimo més una cosa tranquil·la.
SARA: Doncs vine amb mi. Aquest any vaig a Stonehenge.
LLUM: On?
SARA: Stonehenge. És un lloc molt famós, a Anglaterra, hi ha un cercle de menhirs increïble. Fan una festa del solstici d’estiu. Hi ha druides i celebren cerimònies de bona sort... està molt bé.
LLUM: Jo és que això de druides, bruixes i bruixots em fa una mica de mandra. Quasi que m’estimo més els petards. Ah! Però, com t’ho fas? És que ni que fossis sord. Pep? Pep? Pep!
PEP: Perdona, és que quan arriba Sant Joan em poso taps. No suporto els petards.
CARLES: I com ho fas per la revetlla?
PEP: Doncs res, quedo amb la senyora Rossita i juguem a cartes.
SARA: La senyora vella de dalt? Quants anys té?
PEP: Noranta-tres. Però està fresca com una rosa. Tampoc no suporta els petards. Ens posem taps a les orelles i juguem a cartes tota la nit. Si vols et convido.
LLUM: Tampoc estic tan desesperada. Aaaaah.... A què jugueu?
PEP: Al set i mig.
LLUM: Me n’ensenyes?
PEP: I tant! Mira, aquí tinc les cartes.
Epíleg: Tradicions. Festes del foc
Sant Joan és una de les festes més celebrades de casa nostra, i forma part d’un calendari festiu excepcionalment ric i divers. Esmentar totes les festes és impossible, però si anau a Mallorca no vos perdeu les festes de Sant Antoni, al gener, amb els foguerons, els balls de diables i els combats de glossadors; a València, per Sant Josep, les falles omplen la ciutat de ninots satírics i l’olor de pólvora de les mascletades; per la Mercè, al setembre, Barcelona celebra la seva festa major. Un dels seus moments més àlgids és el correfoc. Milers de persones ballen al voltant de diables i bèsties que escupen foc pels queixals. El foc i les bèsties també són protagonistes de la Patum de Berga, per Corpus, festa declarada Patrimoni de la Humanitat. També són dignes de veure i viure les festes de moros i cristians d’Alcoi i les festes de la processó de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, al País Valencià. Tenen com element destacat les espectaculars muixerangues, unes torres humanes molt semblants als castellers catalans que es poden admirar en la majoria de festes majors dels municipis del camp de Tarragona i la Catalunya central. En una llista de festivitats destacades no hi pot faltar el carnestoltes de Sitges i Vilanova i la Geltrú; la processó de la dansa de la mort de Verges, per Setmana Santa; les fogueres d’Alacant, per Sant Joan; les festes de Sant Sebastià de Palma, les festes de Santa Magdalena a Castelló de la Plana, i Sant Narcís a Girona, o Santa Tecla a Tarragona, l’aplec del cargol a Lleida....
Abrir ventana
Cuando se celebran fiestas populares como la Castanyada o Sant Joan, acostumbramos a encontrarnos en casa de alguien para celebrarlo. Se organiza una cena en la que todo el mundo lleva un poco de todo, que puede incluir algunos alimentos típicos que se pueden comprar o que incluso se pueden preparan en casa. De todos modos, no nos tiene que sorprender que Pep y la señora Rosita queden para jugar al 7 y medio, un juego de cartas bastante popular, ni que Bel invite a Sara y Llum a su casa por fiestas.
Abrir ventana
aglomeració: se produce cuando hay mucha gente en un espacio reducido.
monyo: cabellos, propio de la País Valenciano.
petard: pequeño artefacto con pólvora que se explosiona por las fiestas de Sant Joan, en la País Valenciano se le llama coet.
processó: grupo de personas que desfilan ordenadamente para manifestar algo públicamente, normalmente tiene un cariz religioso.
quin rotllo: que aburrimiento (coloquial).
rosada: hecho meteorológico producido por la madrugada y que consiste en una humedad que puede mojar lo que no esté a cubierto.
xopat: mojado, propio de la País Valenciano.
Abrir ventana
