SARA: Bon dia.
FLORISTA: Bon dia.
SARA: Voldria un cactus.
FLORISTA: Molt bé.
CLIENT: Hola, bon dia.
FLORISTA I SARA: Bon dia.
FLORISTA: Mira, tenim aquests cactus.
SARA: Mmm, massa petits. Voldria un cactus més gros.
FLORISTA: Cap problema.
SARA: No ho sé, trobo que té poques punxes. Té un cactus amb més punxes?
FLORISTA: Sí, esclar. [...] Més punxes.
SARA: Ja, està bé, però trobo que les punxes són una mica curtes.
FLORISTA: Curtes? Esperi, miraré si tinc cactus amb punxes més llargues.
SARA: Sí, suposo que aquest anirà bé. S’ha de regar gaire?
FLORISTA: No, cada dos o tres setmanes.
SARA: Ah, està bé... i quant val?
FLORISTA: Uns deu euros.
SARA: Bé, doncs, no ho sé... m’ho he de pensar. En tot cas ja tornaria. Adéu i gràcies.
FLORISTA: De res. Adéu.
CLIENT: S’ha de ser perepunyetes... Ja em diràs si ve d’aquí si un té més o menys punxes que un altre. Són ganes de marejar la perdiu, eh?
FLORISTA: Ja ho pot ben dir.
CLIENT: S’ha de tenir paciència...
FLORISTA: Si jo li expliqués... En què puc ajudar-lo?
CLIENT: Voldria un ram.
FLORISTA: Com el voldria?
CLIENT: No ho sé, penso que no tenen gaire[s] flors. M’agradaria un ram amb força flors
FLORISTA: Sí i tant! Què li sembla aquest?
CLIENT: Trobo que hi ha massa flors grogues... M’agradaria un ram amb més flors blaves...
FLORISTA: I què li sembla aquest altre?
CLIENT: Mmmm, no ho sé... potser si hi hagués més gardènies... Té gardènies en flor?
FLORISTA: Ho miro.
Epíleg: La Rambla de Barcelona i Sant Jordi
Una de les tradicions més arrelades de Barcelona és la venda de flors a la Rambla. A l’altura del Mercat de la Boqueria, hi ha una dotzena de parades de flors, algunes de les quals duen obertes més de 150 anys. Aquestes botigues són un dels molts atractius d’aquest passeig, per on passen cada dia més de dues-centes mil persones. Avui, si es vol ramblejar amb tranquil·litat, s’ha de fer a primera hora del matí. Per contra, si es prefereix visitar la Rambla en el moment de màxima ocupació, cal esperar al 23 d’abril, dia de Sant Jordi, patró de Catalunya, i festa del llibre i la rosa. Aleshores la Rambla s’omple de parades de llibres i de flors des de Canaletes fins a Colom, ja que la tradició diu que per Sant Jordi els enamorats es regalen llibres i roses. I hi deu haver molts enamorats, a Catalunya, perquè les llibreries facturen en una sola jornada el 10% de les seves vendes anuals, i es venen més de sis milions de roses, i això que a Catalunya tot just hi viuen set milions i mig de persones…
Abrir ventana
En el capítulo Perdudes ya hablamos un poco del uso del tu y del vostè, aquí podéis ver más ejemplos. La florista trata de vostè al señor y de tu a Sara, porque por edad son más próximas.
También queremos destacar que cuando vamos a una tienda y pedimos una cosa muy concreta, acostumbra a pasar que cuando nos dicen el precio, nos parece caro y no lo queremos. En estos casos, la fórmula que se utiliza para no decir la verdad es:
Bé, doncs no ho sé... m’ho he de pensar.
Como muy bien dice Sara.
Abrir ventana
En este capítulo Sara, un poco tiquismiquis, quiere comprar un cactus. Para decir cómo lo quiere utiliza distintos adverbios. Observad los ejemplos que aparecen en el vídeo:
Mmm, massa petits
Voldria un cactus més gros
M’agradaria un ram amb força flors
Trobo que hi ha massa flors blaves
Fijaos que si la frase contiene un no el adverbio cambia:
no tenen gaire(s) flors
Si queremos hacer una comparación tenemos que introducir la otra parte con un que:
Ja em diràs si ve d’aquí si un té més o menys punxes que un altre
Abrir ventana
perepunyetes: persona a quien no le gustan las cosas, que se queja bastante y es exigente.
marejar la perdiu: no decidirse.
Abrir ventana
