LLUM: No ens ha vist ningú, no?
BEL: Me sembla que no.
LLUM: Hauríem d’haver agafat un taxi, per anar a la festa.
BEL: Jo ja t’ho he dit. Has estat tu, que no has volgut.
LLUM: Hauries d’haver insistit. Ara què fem?
BEL: No ho sé... Telefonaré a en Genís, ell mos dirà com podem arribar a ca seva. No duc es mòbil, telefona-li tu.
LLUM: Jo tampoc duc el mòbil... Ho haurem de preguntar a algú.
BEL: No. Jo pas, feim pena.
LLUM: Almenys tu hi estàs acostumada...
VIANANT 1: Necessiteu ajuda?
LLUM: Eeee… estem buscant el carrer Santa Cecília... Anem a una festa de disfresses. Sap per on queda?
BEL: Mos han dit que és de vora es Parc Güell.
VIANANT 1: El Parc Güell és cap allà. I... Tot dret, i a la segona cantonada, heu de girar a la dreta, i després... a la tercera cantonada, a l’esquerra.
BEL: Moltes gràcies.
VIANANT 1: Espereu, és que crec que no us ho he dit bé. A la segona cantonada a la dreta i la... la quarta cantonada, a l’esquerra… és que no n’estic gaire segura.
BEL: Bé, tant és, anirem cap allà i en tot cas ja preguntarem.
VIANANT 1: Perdoni, aquestes noies busquen el carrer Santa Cecília. És a prop del Parc Güell.
VIANANT 2: Eh? Ah! el Parc Güell... Mira, seguiu el carrer tot recte i la segona cantonada que us trobeu, gireu a la dreta. Tot amunt, i ja ho trobareu.
VIANANT 1: Segur que és tot amunt?
VIANANT 2: No ho sé..., ho he dit per dir.
VIANANT 1: Perdoni, sap com s’hi va, al Parc Güell?
VIANANT 3: Sí, esclar... És tot recte ah... Doncs això, és tot recte i la tercera cantonada a l’esquerra.
VIANANT 1: Segur que no és a la quarta cantonada?
VIANANT 2: Jo diria que és a la segona
VIANANT 4: Ei, què feu?
LLUM: Ei, Clara! Salvades! Saps on queda la festa de disfresses?
VIANANT 4: Sí, esclar... Però que no heu rebut el missatge?
BEL: Quin missatge?
VIANANT 4: Que al final no és una festa de disfresses... Han avisat pel mòbil.
Epíleg: Arquitectura: Gaudí
Gaudí deia que tot surt del gran llibre de la natura. Aquest tret defineix totes les obres d’un arquitecte que, al costat de Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner i Jujol, entre d’altres, va fer de Catalunya un dels principals focus internacionals del modernisme. Per Gaudí, el Parc Güell havia de ser la plasmació de les seves idees aplicades a l’urbanisme: una ciutat jardí on les persones poguessin viure en total harmonia amb la natura. Malauradament, la primera Guerra Mundial va estroncar el projecte, tot i que ja estaven construïts gran part dels espais públics del Parc Güell, com la gran plaça ?amb vistes a Barcelona?, l’escalinata d’entrada ?amb el seu famós drac?, o la sala hipòstila, amb 86 immenses columnes d’estil dòric. Al parc Güell es poden apreciar els elements estètics propis del modernisme: el retorn a la natura i les formes gracioses, ondulades, delicades i d’un suau encant; sovint hi trobem elements decoratius animals o vegetals. Un consell, val la pena fer la visita al parc a última hora de la tarda, quan el sol es comença a pondre i, des del mirador, podem veure Barcelona il·luminada amb la llum càlida del capvespre.
Ouvrir la fenêtre
Nous tenons à souligner ici les différentes façons de s’adresser entre des personnes qui ne se connaissent pas. Les passants s’adressent toujours en employant le vostè, mais ils tutoient les enfants. Cela se doit au fait que ceux-ci sont bien plus jeunes, en comparaison avec ces passants.
Il est par conséquent courant que le tutoiement s’emploie lorsque l’on parle à des personnes que l’on ne connaît pas mais qui sont de notre âge ou plus jeunes et le vouvoiement avec des personnes plus âgées. Mais les gens âgés ne suivent pas cette règle et vouvoient par respect les personnes de leur âge. Nous pensons que cette coutume est en train de se perdre.
Ouvrir la fenêtre
L’imperatiu permet de donner des instructions et des ordres. En catalan, on l’emploie beaucoup et d’une manière très formelle, bien que dans d’autres langues, cela peut être mal élevé. Remarquez comment nos personnages interagissent avec des personnes qui sont dans la rue et qu’ils ne connaissent pas :
seguiu el carrer tot recte
gireu a la dreta
telefona-li
espereu
Une particularité de l’imperatiu est que les pronoms qui l’accompagnent se placent toujours à la fin :
telefona-li
Ouvrir la fenêtre
ei: interjection pour saluer ou attirer l’attention de quelqu’un
fer pena: se rendre ridicule (familier)
Ouvrir la fenêtre
