SARA: Bon dia.
FLORISTA: Bon dia.
SARA: Voldria un cactus.
FLORISTA: Molt bé.
CLIENT: Hola, bon dia.
FLORISTA I SARA: Bon dia.
FLORISTA: Mira, tenim aquests cactus.
SARA: Mmm, massa petits. Voldria un cactus més gros.
FLORISTA: Cap problema.
SARA: No ho sé, trobo que té poques punxes. Té un cactus amb més punxes?
FLORISTA: Sí, esclar. [...] Més punxes.
SARA: Ja, està bé, però trobo que les punxes són una mica curtes.
FLORISTA: Curtes? Esperi, miraré si tinc cactus amb punxes més llargues.
SARA: Sí, suposo que aquest anirà bé. S’ha de regar gaire?
FLORISTA: No, cada dos o tres setmanes.
SARA: Ah, està bé... i quant val?
FLORISTA: Uns deu euros.
SARA: Bé, doncs, no ho sé... m’ho he de pensar. En tot cas ja tornaria. Adéu i gràcies.
FLORISTA: De res. Adéu.
CLIENT: S’ha de ser perepunyetes... Ja em diràs si ve d’aquí si un té més o menys punxes que un altre. Són ganes de marejar la perdiu, eh?
FLORISTA: Ja ho pot ben dir.
CLIENT: S’ha de tenir paciència...
FLORISTA: Si jo li expliqués... En què puc ajudar-lo?
CLIENT: Voldria un ram.
FLORISTA: Com el voldria?
CLIENT: No ho sé, penso que no tenen gaire[s] flors. M’agradaria un ram amb força flors
FLORISTA: Sí i tant! Què li sembla aquest?
CLIENT: Trobo que hi ha massa flors grogues... M’agradaria un ram amb més flors blaves...
FLORISTA: I què li sembla aquest altre?
CLIENT: Mmmm, no ho sé... potser si hi hagués més gardènies... Té gardènies en flor?
FLORISTA: Ho miro.
Epíleg: La Rambla de Barcelona i Sant Jordi
Una de les tradicions més arrelades de Barcelona és la venda de flors a la Rambla. A l’altura del Mercat de la Boqueria, hi ha una dotzena de parades de flors, algunes de les quals duen obertes més de 150 anys. Aquestes botigues són un dels molts atractius d’aquest passeig, per on passen cada dia més de dues-centes mil persones. Avui, si es vol ramblejar amb tranquil·litat, s’ha de fer a primera hora del matí. Per contra, si es prefereix visitar la Rambla en el moment de màxima ocupació, cal esperar al 23 d’abril, dia de Sant Jordi, patró de Catalunya, i festa del llibre i la rosa. Aleshores la Rambla s’omple de parades de llibres i de flors des de Canaletes fins a Colom, ja que la tradició diu que per Sant Jordi els enamorats es regalen llibres i roses. I hi deu haver molts enamorats, a Catalunya, perquè les llibreries facturen en una sola jornada el 10% de les seves vendes anuals, i es venen més de sis milions de roses, i això que a Catalunya tot just hi viuen set milions i mig de persones…
Ouvrir la fenêtre
Dans le chapitre Perdudes, on parle un peu de l’emploi du tutoiement et du vouvoiement. On a ici plus d’exemples. La Fleuriste vouvoie le monsieur et tutoie Sara, parce que son âge est plus proche du sien.
Nous tenons aussi à souligner que lorsque nous allons dans un magasin et que nous demandons quelque chose de très concret, souvent, lorsque l’on nous en dit le prix, nous trouvons que c’est cher et nous n’en voulons pas, Dans ces cas, la formule utilisée pour ne pas dire la vérité est la suivante :
Be, doncs no ho sé... m’ho he de pensar
Comme Sara l’a dit parfaitement.
Ouvrir la fenêtre
Dans ce chapitre, Sara, toujours exigeante, veut acheter un cactus. Pour décrire ce qu’elle veut elle emploie différents adverbes. Observer les exemples qui apparaissent dans la vidéo:
Mmm, massa petits
Voldria un cactus més gros
M’agradaria un ram amb força flors
Trobo que hi ha massa flors blaves
Noter que si la phrase possède un no, l’adverbe est différent :
no tenen gaire(s) flors
Si l’on veut faire une comparaison, il faut introduire alors l’autre partie de la phrase avec que:
Ja em diràs si ve d’aquí si un té més o menys punxes que un altre
Ouvrir la fenêtre
perepunyetes: personne qui trouve toujours à redire à tout et qui est très exigeante
marejar la perdiu: ne pas se décider
Ouvrir la fenêtre
