LLUM: Quin rotllo de programa!
BEL: Molt.
CARLES: Sí.
LLUM: Ah!
BEL: Mira, es primer petard que sent aquest any.
LLUM: Odio els petards.
CARLES: Eh! Falta poc per a Sant Joan.
LLUM: Odio Sant Joan.
CARLES: Xe! A mi és la festa que més m’agrada. Enguany vaig a Xàtiva.
BEL: Ah, i què hi fan allà?
CARLES: Allà, celebren la nit del ros.
SARA: La gent es tenyeix els cabells?
CARLES: Noooo. La gent fa festa amb els amics i la família al carrer, perquè el monyo li quede xopat de rosada. Diuen que porta bona sort i, sobretot, que ajuda a evitar la calvície.
LLUM: I no hi ha petards?
CARLES: Sí, i tant que n’hi ha. A les dotze de la nit, la gent tira una muntonada de coets. Per això no te dic que vingues...
BEL: Ah, per què no véns amb jo a Ciutadella? Allà no en tiren, de petards.
SARA: Ah, no? Què s’hi fa?
BEL: És una passada de festa. Fan processons, jocs d’habilitat amb cavalls, toquen jaleos i els fan ballar. És increïble.
SARA: Jaleos?
BEL: Sí, sa gent enrevolta es cavalls i els fa ballar en es so de sa música des jaleos.
LLUM: I no és perillós?
BEL: No, si vigiles no passa res.
LLUM: Passo de Ciutadella, passo d’aglomeracions, passo de cavalls... Mira, m’estimo més una cosa tranquil·la.
SARA: Doncs vine amb mi. Aquest any vaig a Stonehenge.
LLUM: On?
SARA: Stonehenge. És un lloc molt famós, a Anglaterra, hi ha un cercle de menhirs increïble. Fan una festa del solstici d’estiu. Hi ha druides i celebren cerimònies de bona sort... està molt bé.
LLUM: Jo és que això de druides, bruixes i bruixots em fa una mica de mandra. Quasi que m’estimo més els petards. Ah! Però, com t’ho fas? És que ni que fossis sord. Pep? Pep? Pep!
PEP: Perdona, és que quan arriba Sant Joan em poso taps. No suporto els petards.
CARLES: I com ho fas per la revetlla?
PEP: Doncs res, quedo amb la senyora Rossita i juguem a cartes.
SARA: La senyora vella de dalt? Quants anys té?
PEP: Noranta-tres. Però està fresca com una rosa. Tampoc no suporta els petards. Ens posem taps a les orelles i juguem a cartes tota la nit. Si vols et convido.
LLUM: Tampoc estic tan desesperada. Aaaaah.... A què jugueu?
PEP: Al set i mig.
LLUM: Me n’ensenyes?
PEP: I tant! Mira, aquí tinc les cartes.
Epíleg: Tradicions. Festes del foc
Sant Joan és una de les festes més celebrades de casa nostra, i forma part d’un calendari festiu excepcionalment ric i divers. Esmentar totes les festes és impossible, però si anau a Mallorca no vos perdeu les festes de Sant Antoni, al gener, amb els foguerons, els balls de diables i els combats de glossadors; a València, per Sant Josep, les falles omplen la ciutat de ninots satírics i l’olor de pólvora de les mascletades; per la Mercè, al setembre, Barcelona celebra la seva festa major. Un dels seus moments més àlgids és el correfoc. Milers de persones ballen al voltant de diables i bèsties que escupen foc pels queixals. El foc i les bèsties també són protagonistes de la Patum de Berga, per Corpus, festa declarada Patrimoni de la Humanitat. També són dignes de veure i viure les festes de moros i cristians d’Alcoi i les festes de la processó de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, al País Valencià. Tenen com element destacat les espectaculars muixerangues, unes torres humanes molt semblants als castellers catalans que es poden admirar en la majoria de festes majors dels municipis del camp de Tarragona i la Catalunya central. En una llista de festivitats destacades no hi pot faltar el carnestoltes de Sitges i Vilanova i la Geltrú; la processó de la dansa de la mort de Verges, per Setmana Santa; les fogueres d’Alacant, per Sant Joan; les festes de Sant Sebastià de Palma, les festes de Santa Magdalena a Castelló de la Plana, i Sant Narcís a Girona, o Santa Tecla a Tarragona, l’aplec del cargol a Lleida....
Ouvrir la fenêtre
Lors des fêtes populaires comme la Castanyada ou Saint Jean, on va habituellement chez quelqu’un pour les célébrer. On fait un dîner où tout le monde apporte un peu de tout et cela inclut certains mets typiques qui peuvent s’acheter ou se faire chez soi. Quoi qu’il en soit, on ne doit pas être surpris de voir Pep et madame Rosita se retrouver pour jouer au 7 i mig, un jeu de cartes très populaire, ni Bel inviter Sara et Llum chez elle pour les fêtes.
Ouvrir la fenêtre
aglomeració: se produit lorsqu’il a beaucoup de gens dans un espace réduit
monyo: cheveux, propre du langage du Pays Valencien
petard: petits engins avec de la poudre qui explosent durant les fêtes de la Saint Jean , dans le Pays Valencien, on les appelle coet
processó: groupe de personnes qui défilent en ordre pour manifester quelque chose publiquement; en général elle a un aspect religieux
quin rotllo: quel ennui (familier)
rosada: fait météorologique qui a lieu dans la matinée et qui consiste en une sorte d’humidité qui peut mouiller tout ce qui n’est pas couvert
xopat: trempé, propre au langage du Pays Valencien
Ouvrir la fenêtre
