LLUM: No ens ha vist ningú, no?
BEL: Me sembla que no.
LLUM: Hauríem d’haver agafat un taxi, per anar a la festa.
BEL: Jo ja t’ho he dit. Has estat tu, que no has volgut.
LLUM: Hauries d’haver insistit. Ara què fem?
BEL: No ho sé... Telefonaré a en Genís, ell mos dirà com podem arribar a ca seva. No duc es mòbil, telefona-li tu.
LLUM: Jo tampoc duc el mòbil... Ho haurem de preguntar a algú.
BEL: No. Jo pas, feim pena.
LLUM: Almenys tu hi estàs acostumada...
VIANANT 1: Necessiteu ajuda?
LLUM: Eeee… estem buscant el carrer Santa Cecília... Anem a una festa de disfresses. Sap per on queda?
BEL: Mos han dit que és de vora es Parc Güell.
VIANANT 1: El Parc Güell és cap allà. I... Tot dret, i a la segona cantonada, heu de girar a la dreta, i després... a la tercera cantonada, a l’esquerra.
BEL: Moltes gràcies.
VIANANT 1: Espereu, és que crec que no us ho he dit bé. A la segona cantonada a la dreta i la... la quarta cantonada, a l’esquerra… és que no n’estic gaire segura.
BEL: Bé, tant és, anirem cap allà i en tot cas ja preguntarem.
VIANANT 1: Perdoni, aquestes noies busquen el carrer Santa Cecília. És a prop del Parc Güell.
VIANANT 2: Eh? Ah! el Parc Güell... Mira, seguiu el carrer tot recte i la segona cantonada que us trobeu, gireu a la dreta. Tot amunt, i ja ho trobareu.
VIANANT 1: Segur que és tot amunt?
VIANANT 2: No ho sé..., ho he dit per dir.
VIANANT 1: Perdoni, sap com s’hi va, al Parc Güell?
VIANANT 3: Sí, esclar... És tot recte ah... Doncs això, és tot recte i la tercera cantonada a l’esquerra.
VIANANT 1: Segur que no és a la quarta cantonada?
VIANANT 2: Jo diria que és a la segona
VIANANT 4: Ei, què feu?
LLUM: Ei, Clara! Salvades! Saps on queda la festa de disfresses?
VIANANT 4: Sí, esclar... Però que no heu rebut el missatge?
BEL: Quin missatge?
VIANANT 4: Que al final no és una festa de disfresses... Han avisat pel mòbil.
Epíleg: Arquitectura: Gaudí
Gaudí deia que tot surt del gran llibre de la natura. Aquest tret defineix totes les obres d’un arquitecte que, al costat de Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner i Jujol, entre d’altres, va fer de Catalunya un dels principals focus internacionals del modernisme. Per Gaudí, el Parc Güell havia de ser la plasmació de les seves idees aplicades a l’urbanisme: una ciutat jardí on les persones poguessin viure en total harmonia amb la natura. Malauradament, la primera Guerra Mundial va estroncar el projecte, tot i que ja estaven construïts gran part dels espais públics del Parc Güell, com la gran plaça ?amb vistes a Barcelona?, l’escalinata d’entrada ?amb el seu famós drac?, o la sala hipòstila, amb 86 immenses columnes d’estil dòric. Al parc Güell es poden apreciar els elements estètics propis del modernisme: el retorn a la natura i les formes gracioses, ondulades, delicades i d’un suau encant; sovint hi trobem elements decoratius animals o vegetals. Un consell, val la pena fer la visita al parc a última hora de la tarda, quan el sol es comença a pondre i, des del mirador, podem veure Barcelona il·luminada amb la llum càlida del capvespre.
Open window
Here it is important to realise how we speak to strangers. The girls use vostè to speak to the passers-by, but they speak back to the girls using the tu form. That is because the two girls are very young compared to the passers-by.
So, it is common for tu or vosaltres to be used when speaking to strangers of our own age or younger, but vostè with older people. However, elderly people do not always follow this rule and often use vostè to speak to people of their own age as well, out of respect. But this custom seems to be gradually disappearing.
Open window
The imperatiu very useful for giving instructions and orders. In Catalan we use it a lot and it is quite formal, even though in some languages it is considered a bit rude. Notice how our characters speak to total strangers in the street:
seguiu el carrer tot recte
gireu a la dreta
telefona-li
espereu
One peculiarity of the imperatiu is that any pronouns always go after the verb:
telefona-li
Open window
ei: interjection for greeting people or getting their attention
fer pena: to make a fool of oneself (colloquial)
Open window
