SARA: Bon dia.
FLORISTA: Bon dia.
SARA: Voldria un cactus.
FLORISTA: Molt bé.
CLIENT: Hola, bon dia.
FLORISTA I SARA: Bon dia.
FLORISTA: Mira, tenim aquests cactus.
SARA: Mmm, massa petits. Voldria un cactus més gros.
FLORISTA: Cap problema.
SARA: No ho sé, trobo que té poques punxes. Té un cactus amb més punxes?
FLORISTA: Sí, esclar. [...] Més punxes.
SARA: Ja, està bé, però trobo que les punxes són una mica curtes.
FLORISTA: Curtes? Esperi, miraré si tinc cactus amb punxes més llargues.
SARA: Sí, suposo que aquest anirà bé. S’ha de regar gaire?
FLORISTA: No, cada dos o tres setmanes.
SARA: Ah, està bé... i quant val?
FLORISTA: Uns deu euros.
SARA: Bé, doncs, no ho sé... m’ho he de pensar. En tot cas ja tornaria. Adéu i gràcies.
FLORISTA: De res. Adéu.
CLIENT: S’ha de ser perepunyetes... Ja em diràs si ve d’aquí si un té més o menys punxes que un altre. Són ganes de marejar la perdiu, eh?
FLORISTA: Ja ho pot ben dir.
CLIENT: S’ha de tenir paciència...
FLORISTA: Si jo li expliqués... En què puc ajudar-lo?
CLIENT: Voldria un ram.
FLORISTA: Com el voldria?
CLIENT: No ho sé, penso que no tenen gaire[s] flors. M’agradaria un ram amb força flors
FLORISTA: Sí i tant! Què li sembla aquest?
CLIENT: Trobo que hi ha massa flors grogues... M’agradaria un ram amb més flors blaves...
FLORISTA: I què li sembla aquest altre?
CLIENT: Mmmm, no ho sé... potser si hi hagués més gardènies... Té gardènies en flor?
FLORISTA: Ho miro.
Epíleg: La Rambla de Barcelona i Sant Jordi
Una de les tradicions més arrelades de Barcelona és la venda de flors a la Rambla. A l’altura del Mercat de la Boqueria, hi ha una dotzena de parades de flors, algunes de les quals duen obertes més de 150 anys. Aquestes botigues són un dels molts atractius d’aquest passeig, per on passen cada dia més de dues-centes mil persones. Avui, si es vol ramblejar amb tranquil·litat, s’ha de fer a primera hora del matí. Per contra, si es prefereix visitar la Rambla en el moment de màxima ocupació, cal esperar al 23 d’abril, dia de Sant Jordi, patró de Catalunya, i festa del llibre i la rosa. Aleshores la Rambla s’omple de parades de llibres i de flors des de Canaletes fins a Colom, ja que la tradició diu que per Sant Jordi els enamorats es regalen llibres i roses. I hi deu haver molts enamorats, a Catalunya, perquè les llibreries facturen en una sola jornada el 10% de les seves vendes anuals, i es venen més de sis milions de roses, i això que a Catalunya tot just hi viuen set milions i mig de persones…
Open window
We already spoke a bit about the use of tu and vostè in the Perdudes chapter, and here are some more examples. The florist speaks to the gentleman using vostè but uses tu to speak to Sara, because they are of a more similar age.
It is also important to note that if ever we go to a shop and ask for something specific, it is common to discover that it is too expensive or not quite what we want. In such cases, the formula to use to avoid having to say the truth is:
Bé, doncs no ho sé... m’ho he de pensar
Which is precisely what Sara says.
Open window
In this chapter, Sara, being a little particular, wants to buy a cactus. To say what kind she wants, she uses different adverbs. Look at the examples that appear in the video:
Mmm, massa petits
Voldria un cactus més gros
M’agradaria un ram amb força flors
Trobo que hi ha massa flors blaves
Notice that when the sentence contains no the adverb changes:
no tenen gaire(s) flors
If we want to make a comparison, then we introduce the other part using que:
Ja em diràs si ve d’aquí si un té més o menys punxes que un altre
Open window
perepunyetes: picky, person who always finds mistakes in things, who complains a lot and is demanding
marejar la perdiu: to not decide
Open window
