És comú en la saviesa popular dir que quan algú t’agrada no s’ha de demostrar, ja que és probable que si ho fas deixis d’atreure’l. Ja des del principi en Pep dissimula, fent veure que no fa res:
Re, passar l’estona
Després deixa la timidesa de banda i li confessa que voldria saber on pot trobar un restaurant romàntic. En Carles seguint amb la tònica de fer veure el que no és li recomana que no vagi a un restaurant que sembli romàntic. Així, el restaurant que li recomana porta per nom un adjectiu que s’aplica a les persones brutes: marrà/marrana.
Això ens porta a un altre aspecte i és que sovint passa que els llocs acaben adoptant noms per etimologia popular més per una particularitat del lloc que no pas pel nom original. La fórmula acostuma a formar-se amb cal/can o cala que vol dir ‘casa de’.